La companyia

El 1999, Jordi Panareda coneix Alexa Lecomte a Sant Esteve de Palautordera i decideix endinsar-se plenament en el món del circ. Juntament amb ella, aquest mateix any creen un número de trapezi, cable i doma, on el gos d’en Jordi, Obèlix, juga un paper fonamental dins l’escena.

El 2001, la seva trajectòria artística pren una nova dimensió amb la creació de l’espectacle “Servei a domicili”, una comèdia d’humor i amor al voltant d’una acolorida roulotte. En aquest espectacle, l’Alexa, el personatge principal, truca als bombers per resoldre un problema, i en Jordi arriba amb la seva vespa tunejada, acompanyat del seu fidel gos Obèlix, que sorprèn el públic portant les eines que se li demanen. Aquest espectacle, malgrat ser produït per una companyia emergent, és tot un èxit per la seva qualitat i comença a girar exitosament per Castella i Lleó, Madrid, gran part de França, Holanda, Bèlgica, i fins i tot per països com Noruega, Finlàndia i Dinamarca, sorprenent a tothom amb el seu estil únic.

Circ Pànic es converteix en una de les primeres companyies catalanes a obrir mercat a Bèlgica i Holanda, on rep un gran reconeixement i prestigi, destacant en el panorama internacional.

El 2005, amb el somni de consolidar el seu estil i crear estructures pròpies, la parella desenvolupa “La caravana passa”, un espectacle amb una caravana escènica única, que inclou un màstil ajustable i una estructura de ferro amb un aspecte de ferro rovellat, creant així una estètica característica.

Aquesta aposta per la simplicitat tècnica i l’autonomia de les seves estructures facilita la seva participació en festivals, i la companyia continua triomfant i girant per tot Europa, arribant a Polònia i altres països de l’est. Reben ofertes per actuar a Mèxic i Corea, que finalment rebutgen per motius de logística i conciliació familiar.

Entre el 2008 i 2010, Sarah Boekeas s’incorpora a la companyia, gestionant i distribuint els espectacles, la qual cosa permet una consolidació de la presència de Circ Pànic a Bèlgica i França.

Alexa decideix abandonar els escenaris, però «La caravana passa» segueix fent gira fins al 2011.

El 2011, Jordi continua la seva carrera en solitari i crea “L’home que perdia els botons”, un espectacle innovador que introdueix un màstil motoritzat capaç de girar 360º i moure’s en totes direccions. Aquesta creació suposa un gran èxit i una nova etapa en la seva trajectòria artística, obrint noves possibilitats dins el llenguatge del màstil dinàmic, i fusionant circ amb dansa i moviment, amb el suport de coreògrafs com Roser López Estapé i Claire Ducreux. Des del seu debut a Tàrrega, l’obra rep nombrosos premis a Catalunya i Anglaterra, i es manté vigent fins avui amb una reedició de 2023 que encara és aclamada per públic i programadors.

El talent de Jordi és reconegut internacionalment quan rep una oferta per treballar amb el Cirque du Soleil a Montreal, que finalment decideix no acceptar per motius personals.

Entre 2013 i 2020, Sarah Boekeas torna a gestionar la companyia, fomentant noves gires per Europa, i el 2013 adquireixen una carpa inflable amb la qual realitzen actuacions destacades a Girona, Llinars, Palau, i festivals com el MAC de la Mercè i la Fira Mediterrània de Manresa.

Paral·lelament, crea una carpa creativa amb palla, lones i estructures al pati de casa, on segueix experimentant i creant. D’aquesta investigació neixen nous espectacles carregats de reflexió i poesia.

Fruit de la investigació en aquest nou espai personal, el 2017, Jordi estrena “Mira’T”, una obra poètica amb una bàscula gegant, que combina un pou i un màstil horitzontal, amb música original de Sasha Agranov i el suport coreogràfic de Lali Aiguadé i Piero Steiner.

El 2019 s’incorpora Pepe Arias interpretant la música en directe que aportarà una gran força i tota la intensitat de la música en directe. L’obra és molt ben acollida pel públic i segueix fent gires que fan caure la llàgrima a més d’un per la profunditat poètica de l’obra.

La pandèmia interromp temporalment les gires i aporta un respir al ritme frenètic de la companyia i possibilita parar i prendre’s un respir.

El 2022, amb l’ajuda d’Ingrid Bolaño en la producció, gestió i distribució, la companyia reprèn l’activitat amb força. Aquest mateix any, Jordi inicia la creació de “Le Dyane”, un espectacle amb un màstil integrat en un cotxe antic. Tot i que el projecte és venut a la companyia Sitting Ducks, continua explorant nous camins artístics amb una col·laboració com a ajudant de direcció amb la companyia belga Baladins du Miroir.

En aquest procés de creació, està comptant amb la col·laboració de Jordi Casanovas en el moviment, Leandre Riera com a mirada externa, i la participació de Piero Steiner, Patricia Roldan, Xim i Paulina Tovo. El projecte rep el suport de la Taula de Cultura de Sant Esteve, amb una residència a la sala de les Escoles Velles fins a finals del 2024 i esperem trobar més coproduccions.
Circ Pànic ha destacat per la seva constant innovació tècnica i artística, així com pel seu compromís amb la creació de circ contemporani d’autor.

A través dels anys, Jordi Panareda ha aconseguit crear un llenguatge escènic propi, equilibrant poesia, humor, enginy i reflexió emocional, consolidant la seva trajectòria com una de les companyies més singulars i úniques dins l’escena del circ contemporani, tant per l’estil, com pel seu recorregut.